Ahir vam anar a conèixer aquests dos pobles i vam buscar Tiós!
Vam proposar un joc:
Les classes de Mura i Talamanca de La Roda som buscadors del Tió més original, gran o petit, abrigat o fresquet, amb manteta o sense... amagats a diferents llocs d’aquests dos pobles. Obrim molt bé els ulls perquè no se’ns escapi cap.
Ens expliquen els avis i les àvies més vellets i velletes, que fa molt de temps, quan la gent vivia a cases amb llar de foc i tenien camps de conreu, que pels voltants del 8 de desembre, es sortia al bosc a buscar un tronc màgic que els donés calor durant tot el Nadal. El tronc màgic era diferent a tots els altres i un cop trobat, entre diferents membres de la família, el portaven cap a casa i el deixaven instal•lat dins de la llar de foc fins la nit de Nadal. Era tant màgic que un cop encès, no s’apagaria fins passat tot el Nadal i escalfaria a tota la família del fred del hivern. Un cop apagat, les seves cendres farien d’adob per les terres de conreu i amb els petits trossets que haguessin quedat, els guardarien sota el llit per ser utilitzats, al següent hivern, per encendre al nou tronc màgic de Tió. Quan va aparèixer la manteta? S’explica que a les nits de més fred, la família agafava unes brases, les ficaven sota una taula on havia instal•lat un petit braser i ho tapaven tot sota una manta. La família ficava les cames sota la taula i es tapaven amb la manta, així tots estaven més calentets. Però... també expliquen els avis i les àvies, que quan el braser estava apagat i la manteta tapant la taula, si els més petits donaven cops de bastó al tronc i li cantaven alguna cançó, si després miraven sota la manta, sempre trobaven dolços i sorpreses
